Pintura

Durant tota la meua vida, d´una forma o d´altra la pintura ha estat una constant dins el meu pensament o dins de la meua activitat. Vaig començar a pintar des de ben menut, i amb l›ajut del meu oncle Lluis Santapau, que quan venia a Vinaròs a l´estiu, de vacances, io quan -ja retirat de les seues activitats de treball, feia llargues estades a la nostra ciutat, sempre tenia temps per ensenyar-me les tècniques de la pintura de cera, que era la que ell usava preferentment en aquelles èpoques. Jo vaig aprendre a usar aquella tècnica i vaig fer les meues elaboracions. De ben jove (14 a 16 anys), vaig exposar algunes de les meues pintures en exposicions a Castelló, i va ser el moment en que vaig començar a interessar-me més pel món del retrat que per altres tipus de pintures. Recordo, que retrats de persones de la meua familia, i de gent que algunes vegades s´interessava per la meua afició, feia que -de vegades-, estigués davant el meu subjecte de pintura durant hores. D´altres vegades, era una fotografia la que m´aportava la informació visual de la persona que anava a pintar. Així vaig fer el retrat del doctor Ricardo Santos, i que va ser un retrat que va estar durant anys al seu despaix de la casa de la raval del Socors de Vinaròs. Va ser també, un moment -que e va perllongar mentre estava a Castelló i València continuant els meus estudis universitaris de Geografia, i després ampliant amb l´especialitat d´història de l´art, sota la càtedra del doctor Santiago Sebastián, quan vaig inicar un camí difernt a la pintura, i va ser amb l´elaboració de dibuixos i disseny a la tinta, amb l´us del rotring, de la ploma i de la tinta xina. El continuar amb els estudis universitaris, i després els meus estudis d´informàtica aplicada al disseny. i entrar en el món de la fotografia em va allunyar del món de la pintura, que vaig recuperar anys després, re-inicialitzant-me, per tornar a la pintura de cera, que és la que realment sempre m´ha interessat, pot ser seguint els passos del meu mestre Lluis Santapau, i pot ser influenciat per la seua darrera vesant més expressionista. Però sempre me ha estat molt interessant el món del retrat. M´han dit que el meu retrat no és factible, perquè el retrat ha de ser sempre molt delicat, i molt més suau en les formes i l´estil. La gent a de semblar «guapa», però jo penso que la fortor i l´expressió basta de la superfície de la cera aplicada sobre la superficie del paper li dona una expressivitat que d´altres tècniques no arriben a aconseguir. A l´any 2015 vaig fer una col·lecció de retrats de gent coneguda de la nostra ciutat i vaig exposar a l´Auditorium Wenceslao Aiguals de Izco de la nostra ciutat. La veritat és que el meu propòsit era que -amb el retorn a la pintura-, els veïns del meu poble puguessin veure que els meus retrats eren retrats de debó i que el semblant dels quadres, carregats d´expressivitat els identifiquès veritablement. Penso que l›exposició va estar bé, i vaig sentir deprés la satisfacció de vendre i de fer uns quants retrats a gent que és va interessar. Més enllà de tot això, ara estic preparant un altra exposició de pintures, i també de dibuixos a la tinta, que en aquest moments he tornat a menejar-me en aquest món del petits art que sempre m´ha interessat i m›ha agradat de fer. Us espero a la meua exposició de pintures i de dibuixod de tinta.